Ana Novella
Sembla una frase típica però… tot va començar durant el confinament. El món es va aturar i jo m’hi vaig acostumar ràpidament. Casa meva era una còmoda gàbia, em sentia protegida. I un vespre em va trucar en Pierre i em va explicar que tenia una idea. Em volia proposar il·lustrar un conte popular africà. Una història sensible que recolza la dona i la inclusió. “I ja t’ho penses”, va dir. Al dia següent, vaig aixecar-me amb imatges de poblats i paisatges africans al cap. Em vaig informar sobre Tanzània, la gent, la indumentària, els animals, els paisatges… Vaig començar a esbossar les idees més i més fins a endinsar-me en aquella història que jo podia transformar fent i desfent, i que m‘allunyava de la meva actual realitat. Meravellós! Vaig trobar una porta que em permetia entrar en una altra dimensió. Podia crear els personatges i gaudir molt, submergint-me en un món groc i lluminós que dia a dia agafava forma. Va acabar el confinament i encara seguíem. En Pierre va començar a dissenyar, emmaquetar i reorganitzar les imatges, els fulls, impecablement. Fent que tot encaixi màgicament.
Pierre Rivero
Kitete, el fill de la Shindo és una història d’amor, compromís i honestedat. Aquest conte tradicional originari de Tanzània, presenta un protagonisme compartit entre en Kitete, un nen especial d’ingenuïtat entremaliada i la Shindo, una dona africana valenta i lluitadora, de vegades desbordada per l’excés de dificultats i responsabilitat. De la interacció entre aquestes dues realitats, neix un conflicte que ens regala una moralitat lògica i una reflexió profunda sobre la família, el deure i els afectes.
He de reconèixer que la primera lectura que vaig fer sobre aquesta història va ser molt superficial, però des del primer moment vaig intuir que havia de tornar a llegir-la. La meva sorpresa va ser instantània, havia descobert nous matisos i interpretacions. Vaig tornar a començar des del principi i en aquesta ocasió em vaig adonar d’alguna cosa més, cada vegada que llegia aquest conte es feia més profund i ple de colorit, amb la qual cosa, a partir d’aquí, vaig començar a imaginar-me l’escenari. Volia posar cara a aquests personatges i construir un escenari. No em conformava amb la moralitat de la història.
No vaig trigar gaire en trucar l’Ana, no conec cap artista amb unes qualitats i actituds pictòriques i personals més apropiades per representar aquesta història. En el passat ja havíem editat alguns treballs i em semblava per la seva experiència personal, empatia i alta sensibilitat l’artista més idònia per encarrilar aquest projecte.
En l’obra de l’Ana el domini de la llum i el color són patents, però després d’una tècnica exquisida, el que realment em fascina del seu treball és el seu llenguatge únic, fluid i expressiu. Pertanyo al món del disseny gràfic, la il·lustració m’és un món proper, però m’és molt tediosa la uniformitat estilística que trobem a la il·lustració infantil contemporània i això, és clar, és una apreciació personal, per això, vaig preferir per il·lustrar aquest conte la paleta d’una narradora d’històries pictòriques com l’Ana Novella.
En aquesta exposició, l’Ana ens presenta les obres originals que conformen el llibre. Aquestes han estat tractades digitalment per poder adaptar els originals al format editorial intentat influir el menys possible en l’essència de les obres. Aquest llibre va directe del pinzell de l’artista a l’exemplar. És un luxe poder editar novament un projecte amb l’Ana Novella i agraeixo també la col·laboració de la Montse Celerini del Centre Cívic Cotxeres Borrell, a la Sònia Fuentes, redactora del setmanari Empordà pel seu pròleg, a la Carol López, traductora del projecte, i la Mireia Correcher, en correcció d’estils, que des d’un principi s’han bolcat en aquest projecte amb la mateixa il·lusió i compromís amb què ho fem nosaltres.
Fragment de l’article
publicat a la revista Artepoli. hivern 2021
